Arribo a casa sense entendre ben bé què ha passat. Fa un parell d'hores m'han fet fora de la feina tot i ser una persona valuosa i talentosa. Moltes gràcies, home. Ara mateix sóc al pou. Finals de juliol, a punt d'entrar en el mes d'agost conegut per ser una gran època de feina i contractació de personal, com a mínim en el meu entorn professional (Mode irònic off).
Sort en tinc de la parella, la família i els amics, que intenten anirmar-me.
Dissabte 26 de juliol.
Començo a rumiar què puc fer, i la maquinària s'activa. Antics i nous contactes a qui enviar el curriculum totalment nou. Diuen que el 70% de les feines es troben per amics o amics de coneguts, així que provaré sort. "Hola, què tal?", "Bon dia, com va tot?" o "Espero que estiguis gaudint d'unes merescudes vacances", són algunes de les fòrmules per intentar aconseguir que es mirin el meu curriculum i l'enviin a persones que em puguin donar feina.
A part, el meu petit cervell troba que, coi, estic de vacances (literalment, ja que com a mínim me les van pagar), així que decideixo posar-me a buscar feina però sense agobiar-me donat que les oportunitats que tinc de trobar-ne una a aquestes alçades són tant altes com les de que en Zubi fitxi bé.
Dilluns 28 de juliol.
Anar buscant feina està bé però, i si començo a activar algun d'aquells projectes que tinc al cap i mai he intentat? Ara tinc temps, molt de temps. Investigació de mercat, escriure quatre idees del projecte i distreure'm, aquest és el pla del futur pròxim (a part de buscar feina a través dels 4 portals de feina més importants). Després ja veurem.
Caure. Pensar. Aixecar-se. Il·lusió, esperança i optimisme. Tres dies i l'estat d'ànim a canviat d'una forma radical.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada