Comença el meu (nou) futur

Dia 25 de juliol de 2014. Últim dia de feina abans d'agafar vacances. Jo, il·lusionat per el fet de poder desconnectar gairebé un mes de la rutina habitual, estic d'un humor especial. Més feliç, més content. 

Just després de dinar, el gerent em requereix al seu despatx amb cara de pocs amics, cosa extranya perquè haviem estat fent broma durant el dia. Em diu que l'empresa ha decidit prescindir dels meus serveis, tot i ser una persona molt valuosa i talentosa, han de fer reducció de personal i m'ha tocat a mi. 

Jerro d'aigua freda, congelada (i no, no és l'inici de la campanya #IceBucketChallenge), a dues hores de començar les anhelades vacances. 

Surto al cap d'una estona, un cop m'he despedit dels qui han estat els meus companys durant gairebé 1 any i mig. Aquí comença el meu nou futur.

És possible que en una altra època el fet d'haver estat despedit d'una feina em portés uns dies de malhumor, però ja està. Seria qüestió de setmanes o, en els cas de ser menys afortunat, un parell de mesos trobar-ne una de nova, però resulta que estem al 2014, a Espanya, enmig d'una recessió de cavall i on trobar feina es converteix en poc menys que una odissea on, tot sigui dit, les empreses s'aprofiten a més no poder de la quantitat de professionals que hi ha al mercat dessitjant tenir una oportunitat. 

Us posaré un exemple per tal que veieu la magnitud de la tragèdia: Trobes una oferta de feina interessant a través d'un portal d'internet, adeqüada a les teves aptituds i habilitats on creus que pots desenvolupar una bona tasca i, a més, demanen un perfil exactament com el teu. Penses, "Carai! Ja l'he trobat! M'estan buscant a mi!". Innocent! Que ets un innocent! Encara no has vist les condicions econòmiques! Fa 5 anys, en aquesta feina haurien ofert un salari digne, és a dir, 1.000€ més o menys, i estaves en un procés de selecció que comprenia un total d'unes 100 persones màxim en el pitjor dels casos. Vaja, tenies bastantes possibilitats de fer una entrevista.

Avui dia... tot ha canviat. La mateixa oferta es paga un 20% menys o et demanen que especifiquis tu les teves "expectatives salarials", o directament, busquen becaris amb "ganes de menjar-se el món i molta il·lusió", però no paguen. I la segona gran diferència és que, si tens la sort que l'oferta econòmica és respectable, t'endinses en un procés de sel·lecció d'unes 300 o 400 persones, de mitjana. Ni possibilitats, ni entrevistes... Començes a encomanar-te a la Moreneta i a creure molt fort en la sort.

Aquí és quan me n'adono que de futur, res de res.